Germans condicionats per la pàtria.

La història que explicarem és totalment verídica. Tracta sobre l'amor incondicional que existeix entre dos persones unides per l'esport, però separades per la pàtria. Esperem que us agradi.

Vlade Divac i Drazen Petrovic són els nostres protagonistes. Tots dos Iugoslaus, van ser uns superdotats del bàsquet cuan eren joves. Capaços de aniquilar qualsevol equip, van ser una revolució.
Però en aquella època hi havia un problema molt gros, anomenat independència. Divac era (i és) Serbi, mentres que Drazen era Croat.
En plens anys 80-90 la caldera de Iugoslàvia començava a escalfar-se amb el comportament dels Croates, que tenien ganes d'independència. Però tornem al tema principal, l'esport.

Amb 14 anys Divac ja despuntaba en el món del bàsquet, amb la qual cosa va marxar a entrenar amb la selecció nacional júnior. Amb 18 anys va ser fitxat per primer cop a la seva vida de forma professional pel Partizan de Belgrad. Allà va començar la seva carrera.
Però Divac no era l'únic dotat a Iugoslavia. L'acompanyaven Toni Kukoc, Dino Ratcher o Zarco Paspal.

Drazen era una altre història. Mentre aquestes petites estrelles anaven fen-se conegudes, Drazen ja era un gairebé un mite. La gent comentava que era capaç de anotar 102 punts ell sol en un sol partit. S'aixecava cada dia a les 6 del dematí per entrenar ell sol, diblant unes cadires. Es deia que sería el millor jugador de bàsquet d'Europa. Ell ja jugava a la selecció Iugoslava en aquells moments. Era un fenòmen.

El temps anava passant i aquesta generació de fenòmens del bàsquet anaven trobant-se junts, a la seleció Iugoslava. Premis, campionats i reconeixements eren la seva especialitat. Amb aquest llaç esportiu va nèixer un de germans. Drazen i Divac.
Es trucaven cada dia, es veien, entrenaven. Gairebé vivien sota un mateix sostre. Es va crear una gran amistat.

Tots dos van marxar a l'NBA gairebé als 90. Les coses a Iugoslàvia no pintaven gairebé. Acabava de explotar la guerra de independència Croata. Tota Iugoslàvia estava sotsmesa al caos, quan acabada la 1 temporada que van passar els nostres amics a l'NBA va arrivar el campionat del món d'Argentina 1990, on es van proclamar campions del món. Però aquell moment va ser el pitjor per Vlade en tota la seva carrera professional.

Entre el caos de la eufòria, un aficionat amb una bandera Croata va entrar al camp. Vlade, només en veure'l va sortir disparat cap a ell i li va dir: "ha guanyat Iugoslàvia, no Croàcia", mentres el rebutjaba cap a la grada.

Aquest error va ser el desencadenant de la roptura d'amistat entre Vlade i Razen, ya que a aquest últim li va saber molt greu aquest fet.
Van perdre el contacte total. No parlaven, no jugaven junts, no es miraven.... Tot per culpa de la pàtria.

Divac volia arreglar aquesta situació però Drazen semblava que no, mai ho arribarem a saber.
Poc temps després, Drazen va morir en un accident de cotxe a Croàcia, ya independitzada.
Divac va ser traspasat l'any 96 a cambi de Kobe Bryant. Uns anys mes tard es va retirar.

Com podeu observar, la terra on neixem i creixem, és sagrada, i més en temps tant difícils. Els humans som aixì. Podem ser Catalans o Españols per exemple, depenent del punt de vista i la ideologia de cadascú.
Igual que Divac i Petrovic, moltissímes persones van trencar vincles per culpa d'aquest aconteixement. Es que mai podrem anar tots a una?
Sembla a ser que no.

Voldríem recordar a les víctimes de la guerra de Yugoslàvia., perquè el que va pasar va ser un autèntic, "autogenocidi". Fins un altre amics.

EL BRASIL NADALENC

Bon dia amics nostres, avui parlarem sobre la gran ilusió que assolarà el nostre cor en poc més d'una setmana. Senyores i senyors, benvinguts al Nadal.
 Nosaltres, els nois i noies de 2 d'ESO del vedruna-vall, som tant aplicats que hem decidit ensenyar-vos com la gent d'arreu del món viu aquesta maravellosa època. En el nostre cas, explicarem com es viu el nadal al brasil.

El nadal a Brasil, ideològicament és semblant a la nostre, d'origen nòrdic, on tot roda al voltant de la Misa del Gall, la construcció i visita de grans pesebres i, sobretot, n'obté part important la recitació de cançons.
Podriem dir que moltes de les seves costums són semblants a les nostres, però alguns detalls poc importants fan que canviin coses. Per exemple, Pare Noel al brasil és equivalent a Papai Noel.

També podem observar un costum peculiar que realitzen molts brasilers, que s'anomena la carrera de Sant Silvestre. Com el seu nom indica és una "marató" la qual es realitza desde l'any 1925, en la qual van assistir a la primera edició 48 persones. A l'actualitat la componen 10 mil participants i la realitzen l'últim dia de l'any.

Tampoc podem deixar de banda el famós espectacle de focs artificials que es realitza a Rio de Janeiro en el moment que s'inicia l'any nou. Blanc, negre, gris, taronja, púrpura, verd, lila,..... Infinitat de colors ocupen el cel, llençats desde vaixells. Tot un espectacle per viure'l en familia o parella.

Però la cosa més fascinant és la gran cuantitat de supersticions vigents el dia d'any nou i nosaltres explicarem unes quantes. Per exemple, una "tradició" supersticiosa típica consisteix en donar tres salts amb una copa de champagne; pujar a un banc d'un salt per tal de donar com un impuls a la vida; o, si la primera visita de l'any es un home la felicitat perdurarà per tot l'any (podem aclarir que es una superstició una mica masclista).


En resum, siguem de la Xina o Alemanya, blancs o negres, lleitgos o guapos, prims o alts, no hem de deixar de creure en el nadal. Tinguem la costum de matar un gall o saltar amb una copa de champagne, hem de viure amb il·lusió aquesta època sense invalidar les creençes dels altres (a part de respectar-les) i tampoc pensar si sera tàctil la nova play station 4 (es un dir). No podem caure en el consumisme. Hem de disfrutar en família que som un altre any en aquest món siguem d'on siguem, i el més important, que estem tots reunits per estimar-nos els uns als altres. Bon Nadal!

EL MILLOR ORDINADOR DE GAMING

Bon dia a tothom. Avui per fi retornarem al tema principal del nostre blog, la informàtica.
Parlarem d'un tema molt específic, els ordinadors modding o gamers.
Com hem anomenat al títol, us ensenyaré el ordinador de modding que crec superior a la resta.  Però abans de començar faré una explicació per aquells que no sabeu que es el modding.
El modding es l'art que convina la potència d'un ordinador amb la bellesa, tant interior com exterior.És un hobbye molt car, ja que solen tenir components molt especifics, com per exemple controladors de la velocitat dels ventiladors o simplement un magnífic processador. Sembla una tonteria, però és molt gratificant aconseguir una màquina amb la potència suficient per executar jocs de ultima generació. Llums, colors i  refrigeració líquida son unes de les característiques principals del modding.

Ara que tenim una mica més clar que es el modding, començarem amb la explicació.

Hi han molts ordinadors de torre especialitzats en gamer, i es molt difícil trobar un que destaqui amb una mica de diferència. Per aquest motiu hem decidit que l'ordinador que presentarem sigui una laptop de gamer, que es un mercat poc conegut i amb poca rivalitat.

Alienware M18X

Es aquest. No hi han paraules per descriure'l. El seu disseny futurista convinat amb les llums fosforescents ubicatdes a cada racó el fan un ordinador realment atractiu.
Però encara no hem acabat. Hem de veure les seves entrenyes.

Processador Intel Core i7 2670QM 2.2GHz
Windows 7 Home Premium 64 bits
16 GB Memòria RAM
256 GB de memòria HHD
Dual GeForce GTX 560M

Deu méu! Menuda fera! Quin processador! Quan s'ha vist un processador de portàtil amb 2.2Ghz de potència de processament, o un portàtil amb targeta gràfica de categoria GTX! Tot un luxe.
Es veritat que tot això es molt bonic, però, quan val? Doncs bé, el seu preu supera els 3.000 euros.
Si, ja ho se, el 90% de vosaltres al veure aquesta xifra us heu tirat per la finestra.

En conclusió, és pura potència. Alienware ha fet un bon treball creant aquesta bèstia, però, hauria de haver mirat que el 99% de la població no es rica.
 Les seves especificacions demostren que aquest ordinador es prou potent per carregar 4 jocs de última generació sense cap problema. Tambe pensem que hi ha un inconvenient a part, el qual no hem especulat abans, el seu gruix. És tant gruixut com el equivalent a un llibre i mitg de socials de segon d'ESO.
 Esperem ques us hagi agradat el nostre post i que almenys dues coses us hagin quedat clares, que és el modding i que Alienware es molt cara. Moltes Gràcies.

Eleccions generals 2011 20-N

Bon día, avui parlarem sobre un tema actual i interessant que està passant e l'Estat Espanyol.
La prèsidencia del païs.

Aquest día 20 de Novembre van haver-hi les eleccions, que va guanyar Mariano Rajoy, president del Partit Popular(PP). En canvi el Partit Socialista(PSOE) va perdre per majoria absoluta amb una diferència del PP de 76 escons.


Al Partit Popular va obtenir 186, el PSOE va aconseguir 110 escons, el CIU ha aconseguit 16, l'IU ha aconseguit 11 escons, el UPD  5 escons, Amaiur 7 escons, ERC 3 escons i EAJ-PNB 5 escons. Aqui us deixem un gràfic perquè ho observeu.
                                               


Mariano Rajoy va oferir un discurs a tots els oïents del païs. Aqui us penjem un video on explica el que vol fer amb Espanya.



En resum, nosaltres pensem que el nou president pot arreglar algunes coses com per exemple una mica la crisi , però pensem que serà molt difícil arreglar-ho perquè hauràn de fer un gran treball. Aquí el nostre post. Que tinguin un bon dia.

Què et sembla? GOTICAment

Bon dia amics. Avui parlarem sobre cultura. Concretament sobre un tipus d'art que va ser implantat a Catalunya entre els S. XII i XIII, l'art gòtic. Provinent de cetre-europa, el seu volum i lluminositat es pot reconèixer a cada racó de les contruccions. Però nosaltres ens centrarem en 4 esglesies gòtiques.

Monastir de Santes Creus:
El Monastir de Santes Creus va ser fundat l'any 1158. Va ser una abadía de tipus Cister i està situat al poble de Santes Creus, al costat del municipi d'Aiguamúrcia (Alt Camp).
S'hi pot apreciar perfectament la barreja homogènia de harmonía i tranquilitat,sense la pérduda en cap moment de funcionalitat, dins la vida monàstica.
Té forma rectangular, on el seu centre era el claustre.

El Monestir de Poplet:
Poplet, fundat per Ramón Berenguer IV al 1150, pertany a la congregació cistercenca de la Corona de Aragó de la que pertanyen també el monestir femení de Santa Maria de Vallbona i Santa Maria de Valldonzella, aquest últim masculí. Cap allà al segle XIX és abandonat per reformes en la societat, fins 1940, el cual va tornar ha haver-hi vida monàstica. Actualment la comunitat monàstica de Poblet consta de 32 monjos professos, 1 oblat regular i 2 donats.

Monestir de Vall Bona de les Monjes:
El Monestir de Vall Bona de les Monjes va ser fundat per Ramón de Vallbona al segle XII. Aquest monestir recull les restes de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume II.
S'hi pot observar el com sintetitzen harmoniosament els testimonis de époques de canvis en la societat i en les mentalitats, mostres del pas del temps.

La Seu de Tarragona:
La Seu de Tarragona, acabada cap allà el segle XIIV, a Tàrraco, mostra unes peculiars voltes ojives, fruit del pas de l'art Romànic a l'art Gòtic. Té dos pissos de columnes i un llanternó. El seu cimbori es octagonal, construit cap el segle XIII. El campanar es situat a sobra de la absidiola sur. Es una gran obra exemple de transició entre dos arts diferents.

Nosaltres pensem que aquestes obres són dignes d'admirar, ja que són part del nostre passat, i no poden ser perdudes. Si ens fixem, totes son bassades en la pau i la tranquilitat, símbols de l'esglèsia. Demanem a les próximes generacions que admirin aquestes contruccions, sense tocar-les, per tal de poder mantenir una prova de qui som, i d'on venim.

Liga de fútbol sala.

Avui parlarem sobre un tema que no ve al cas amb el nostre blog, el fútbol sala. Aquest esport és un esport d'equip on juguen 4 jugadors de camp i un porter. S'ha de fer gol a l'altre porteria i que no te'l fassin a tu en la teva.

Aquest esport no és tan conegut com el fútbol. És juga a una pista coberta per mantenir millor el contacte amb la pilota. En aquest esport has de moure't molt ja que intentes rebre la pilota. Hi ha diferents categories, divisió d'Honor, divisió de Plata i Tercera divisió. Us explicaré unes quantes normes bàsiques d'aquest esport. Cada 5 faltes desde una linía que hi ha a 11 metres es llença un xut directe a porteria i el porter pot estar amb la pilota a les mans només 5 segons.

Uns de les seleccions més bones en aquest moment só la selecció Espanyola i la selecció de Brasil. Hi ha 2 àrbitres a cada cantó i un altre controlant el cronometre perquè no és passin o perdin temps.
Uns equips més importants són el FCBarcelona Alusport, El Pozo Murcia, Intermovistar i un equip de divisió de plata molt bo el Sala 5 Martorell. Un dels jugadors a admirar seria Javi Rodriguez perquè considerem que és una bellissima persona ja que la seva manera de ser i d'actuar ens sembla molt correcte.
Aquí us deixo un petit resum del partit entre FCBarcelona Alusport i Intermovistar.

En conclusió, pensem que aquest esport és molt divertit ja que has d'estar constantment en moviment per tenir la pilota.

BANG! El soroll del dolor.

Abans la gent moría per culpa de la fulla d'una espasa, altres morien per culpa de malalties o sencillament es treien la vida. Avui no, la gent mor per culpa de troços de ferro llençats per les mateixes mans del mal. Estem parlant de les armes de foc, que causen 1 milió de morts al món cada any.

Totes les armes tenen una utilitat, un objectiu,es a dir aniquilar tota una ciutat senzillament apretant un botó, o bé atracar un supermercat en busca de menjar. Però ens centrarem en un únic tipus. Les de foc. Armes carregades pel dimoni i disparades per les mans d'una persona sense consciència en el 90% dels casos, ja que l'altre 10% es per gent amb un cor gran, en defensa de l'amor per els altres.

Ara mateix al món hi han 650.000 armes al món en mans de cívils.
Totes en mans de gent que o en defensa propia o com a forma d'atac, destroçen vides de inocents. Una persona pot aconseguir al l'Àfrica una
AK-47 per únicament 8 euros, i posiblement per un euro mes t'enportes una mes de regal.
Les grans potències mundials són els països que venen més armes del món.
Intermón Oxfam va iniciar una campanya voluntària que va començar al 2003 per a intentar que tots els països registressin la venta d'armes de foc per saber-hi el tràfic.

Nosaltres pensem que desde sempre han existit les armes de destrucció, i per tant és impossible evitar la pèrdua de vides humanes. La campanya de Intermón Oxfam té una finalitat amb molt de sentit ja que intenta que entre països hi hagi un control. Per una altre banda nosaltres pensem que si tots posem una mica de la nostra part aquesta situació actual es pot arreglar mínimament. Demanem tota la colaboració possible.